MOSCOU 1980
Hola sóc la Jennie, benvinguts/des a la meva pàgina moscou1980
Olímpiades de Moscoú 1980
Per primera vegada un país comunista era seu de la més gran festa mundial de l'esport. El Mur de Berlín fracturava el cor i l'ànima d'Alemanya. Aquests fets augmentaven la importància de l'esdeveniment a Moscou (antic imperi dels Zares) que obria les seves portes al món. La festa hauria estat completa si no fora pel boicot liderat pel seu principal convidat, els Estats Units. Els nord-americans estaven absents com protesta a la invasió d'Afganistan per la Unión Soviètica en 1979. L'obertura va ser el 19 de Juliol en l'Estadi Central Lenin i comandada pel president Leonid Brejnev. Segons la tradició, la bandera olímpica hauria de ser duta per Jean Drapeau, governador de Montreal (ciutat que va ser seu de la Olimpíada anterior). Menjo Cánada va participar del boicot liderat pels Estats Units, Drapeu no va anar al país. Va enviar com representants Sandra Henderson i Stephane Prefontaine, dos joves que carregaven la torxa olímpica en Montreal. Com protesta contra la invasió d'Afganistan, algunes delegacions van desfilar amb la bandera olímpica en comptes de la seva bandera nacional. En el tancament de l'Olimpíada la festa estava repleta de ballarins, acróbatas, gimnastas i carros alegóricos transportant matrioskas (tradicionals canells russes). Misha, la mascota dels jocs de Moscou, va aparèixer en versió gegant amidant vuit metres d'altura i tancat per 500 ballarins. Mentre partia, una orquestra de 700 músics interpretava una cançó soviètica. Si l'imperi soviètic volia alleujar els errors del règim per alguns moments, va aconseguir fer-lo en aquestes Olimpíadas.
Història Olímpica
Aquests jocs olímpics, van tenir el boicot mes gran de la història juntament amb els posteriors de Los Àngeles 1984. La causa d'aquest boicot va ser la invasió soviètica d'Afganistan, els Estats Units van advertir que si no havia una retirada de tropes, de Afganistan, boicotejaria els jocs, i així va anar. El boicot va ser proposat en el comitè olímpic d'Estats Units i va ser aprovat per 1604 vots a favor, 797 en contra i dues abstencions. Posteriorment altres països es van anar sumant al boicot fins a arribar a ser 62 països, la gran majoria afins als Estats Units, d'un total de 143 que integraven el COI. En Europa, llevat de Alemanya Federal, es van negar al boicot. Un grup de 18 països que van optar per anar a aquests jocs olímpics, van decidir en una reunió com manera de protesta per la invasió de Afganista, acudir sense bandera ni himne, entre ells Espanya que va acudir amb la delegació mes nombrosa de totes les seves participacions fins al moment. Torxa Jocs Olímpics Montreal 1976. En aquells dies J.A Samaranch era ambaixador d'Espanya a Moscou i vicepresident del COI, tres dies abans de la inauguració dels jocs, J.A Samaranch va ser triat president del COI.
